Descripció
Tercer volúm de la col·lecció Barcelona 1700,
En aquest llibre trobarem tres extensos articles a càrrec respectivament d’Albert Garcia Espuche, que descriu “Una ciutat de triquets i jugadors”; Paloma Sànchez i Esther Sarrà, que presenten “Naips, l’origen. Una aproximació”, i Julia Beltrán de Heredia Bercero, que, amb Núria Miró i Alaix, documenta les troballes arqueològiques fetes al Born en aquest àmbit a l’article “Jugar a la Barcelona dels segles XVI-XVII: objectes de joc i joguines trobats a les excavacions de la ciutat”.
Garcia Espuche: “El joc mostra, com ho fan altres àmbits, que la capital catalana era un lloc de recepció d’elements culturals forans, però també de creació i de difusió d’alguns altres de gestació local.”
Per la mateixa naturalesa fugissera dels seus materials, l’àmbit del joc compta amb molt pocs testimonis directes i encara amb menys imatges. A Barcelona no es conserva cap dibuix o pintura de l’època que representin elements de joc, cosa fàcil de comprendre si es recorda que “jocs de mans, jocs de vilans” i que els consumidors de pintura eren els grups de nobles o gent adinerada. Tampoc la cultura material no es valorava socialment, i per això les nines i les joguines de l’època en general, com les cartes, els billars o les pilotes dels trinquets, les coneixem més per descripcions —i per les prohibicions governatives— que per materials conservats en mans de col·leccionistes. Però a través de documents notarials i pels inventaris post mortem sabem que la gent tenia habitualment a casa “cartes de jugar” i de vegades, tot i que més escadusserament, escacs.
