Descripció
“Ara és aquella hora que clareja, i el sol surt amb simfonia de porcs que grunyen i trenquen es paisatge amb un esqueix que separa sa vida de sa mort, es ser des no ser. I fins i tot qui no té ànima, qui viu inconscient, amb sa inconsciència des bestiar plany es comiat des sentiments, la fi des seus dies i de sa llum. Fitorada final. Centúries de dolor senyen sense dubtes es camí definitiu d’un acorador cap an es seu inevitable destí.”
Interessant mònoleg teatral, on hi trobem descrita la vida, les reflexions que amb l’excusa de la matança del poc una família mallorquina viu amb un claretat i riquesa que tant ens colpirà per les reflixons que hi trobareu com per la informació de les formes i costums descrites.
