Descripció
A cavall de la devoció i la festa
“Els traginers i els taverners de Manlleu ja organitzaven aquesta celebració el 1893. Al llarg del segle XX, la festa va restar associada al món de la pagesia i a la compra-venda de bestiar. A les darreres dècades ha esdevingut un conjunt, ben heterogeni, de professionals dedicats a oficis ben diversos. L’Associació de Sant Antoni Abat. Tonis de Manlleu, coneguda popularment com a Gremi de Tonis, és un dels col·lectius amb més prestigi de la ciutat. Cada any, al voltant de la festivitat de sant Antoni Abat, el 17 de gener, celebra la seva festa patronal que es mou, en perfecte equilibri, a cavall de la devoció i la festa.
Des de finals del segle XIX, la festa ha mantingut gairebé la mateixa estructura tot i la transformació del col·lectiu organitzador. El passant dels Tres Tombs n’és l’eix principal i el presideixen un banderer i dos cordonistes, adults i infantils. Aquests, juntament amb tota l’entitat, programen un seguit d’activitats que duren bona part del mes de gener. Durant molts anys, aquest extens i lluït cartell, va esdevenir una autèntica festa major d’hivern. Enmig d’aquesta animació en destaca el Ball del Ciri, una veritable joia del patrimoni cultural manlleuenc.”
En el primer apartat es repassa la devoció manlleuenca a Sant Antoni Abat, protector del bestiar de “peu rodó” i per extensió del conjunt d’animals de tipus domèstic. El segon apartat es dedica a l’organització de la festa. Des del primer col·lectiu organitzador fins a l’actualitat. Una tercera part està dedicada a la celebració on es repassen les activitats que es fan al voltant de la festa de Sant Antoni amb un innegable component festiu i alegre. Des de 1893, moment del qual es tenen les primeres dades, ha conservat els principals esdeveniments del seu programa, però al llarg dels anys s’hi ha afegit nous esdeveniments. Una de les característiques de la festa dels Tonis manlleuencs, i mostra del seu caràcter festiu, era l’espectacle de varietats i vodevils, propis dels locals del Paral·lel barceloní, que aplegaven una gran quantitat d’espectadors; les primeres figures del món de la faràndula van passar per Manlleu. Des de fa uns anys, aquest acte és substituït per obres de teatre.
El darrer apartat del llibre fa referència a un dels altres atractius principals de la festa, el Ball del Ciri. Aquesta dansa, que compta amb diversos segles d’antiguitat, se solia ballar a moltes poblacions de la Catalunya interior. Tenia la funció de fer el ritual de traspàs de pabordes d’una confraria. La primera referència documental és del 1893 i aleshores tenia dues parts: l’anomenada pròpiament Ball del Ciri i una segona, anomenada “del Boix”. El llibre recull l’evolució històrica i les diferents etapes amb les diferents composicions del grup de dansaires.”
