Descripció
Bon cop de mà? és el tercer títol de la col·lecció “Nexes, estudis d’immigració” editat per l’editorial Mediterrània amb el suport de l’Obra Social Caixa Sabadell i la Fundació Jaume Bofill, on es tracten temes de la cultura popular i tradicional del nostre país com a vehicle d’integració a la societat dels nouvinguts.
En aquest treball d’investigació, l’autor comenta:
“Els castells són torres humanes bastides amb persones enfilades unes damunt les altres, que poden arribar fins els deus pisos d’alçada. Ja fa més de dos segles que a Catalunya hi ha colles estables que fan castells seguint pautes organitzatives complexes. A la fi del segle XX, la seva evolució qualitativa, el seu creixement quantitatiu i la seva expansió geogràfica més enllà del camp tarragoní i penedesenc han estat més que notables. Les colles castelleres s’han anat transformant, com a organitzacions socials i culturals, al ritme d’alguns dels canvis principals viscuts a Catalunya.
Amb l’entrada del nou mil·lenni i amb l’arribada en pocs anys de centenars de milers d’immigrants estrangers, com han incorporat les colles castelleres persones d’orígens geogràfics llunyans? Contribueix el món casteller a la integració de la immigració estrangera? La col·laboració dins de les colles i entre elles es concreta en cops de mà? Què opinen els nous residents del fet casteller?
Aquest llibre aporta respostes a aquestes i a altres qüestions, però sobretot planteja interrogants nous sobre la canviant realitat social i cultural catalana, i convida al lector a repensar alguns reptes del futur que ja és aquí.”
Veient l’índex del llibre, podem observar que aquest no és pas un llibre de consulta sobre el fet casteller, sinó de com els immigrants i la immigració que hi ha a Catalunya, cada cop més va integrant-se en les tradicions del país i hi participa, ja que fins i tot en alguns punts del llibre, l’autor fa palès que escriu sobre el que ha llegit (una bibliografia on podríem dir que hi ha molts articles periodístics d’un sol “color”) o bé li han explicat sense haver-ho contrastat, com per exemple quan comenta que hi ha colles d’alt nivell que no participen al Concurs de Castells de Tarragona (quan només són els Minyons de Terrassa) o que “el concurs casteller és una competició en que participen diverses colles, normalment amb unes bases i un resultat final que proclama un guanyador”. I també cal dir que trobem a faltar quina influència real té la immigració en totes les colles castelleres, ja que només esmenta casos dels Castellers de SabadellCastellers de la Vila de GràciaCastellers de Sant CugatCastellers de BarcelonaCastellers de Vilafranca
